Text de la Societat Catalana de Biologia:Com alguns de vosaltres potser ja sabreu, el proppassat 23 de novembre va morir la biòloga nord-americana Lynn Margulis, sòcia honorària de la Societat Catalana de Biologia. Des de feia anys, la professora Margulis, Distinguished Professor de la Universitat de Massachusetts-Amherst, mantenia lligams estrets amb el món de la ciència a Catalunya, on va col·laborar amb els grups de recerca dirigits pels professors Ricard Guerrero (Universitat de Barcelona) i Isabel Esteve (Universitat Autònoma de Barcelona) investigant les comunitats microbianes d’alguns estanys i estanyols de la zona de Banyoles, i principalment dels tapissos microbians del delta de l’Ebre, que són ecosistemes molt primitius, com poden haver estat els primers ecosistemes de la Terra. Era també molt coneguda entre els estudiants i els ensenyants, per les seves idees innovadores i les dots comunicadores, i en nombroses ocasions va impartir conferències i va participar en cursos i simposis organitzats des de la Societat Catalana de Biologia a Barcelona, Bellaterra i València. La professora Margulis va rebre nombrosos reconeixements de la seva tasca científica com ara la Medalla Nacional de Ciències dels Estats Units, el màxim guardó que aquell país atorga als científics, i diverses universitats, entre les quals la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València, van nomenar-la doctora honoris causa.
Juntament amb els professors Ricard Guerrero i Antonio Lazcano, la professora Margulis va coordinar el volum 39 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia, un número monogràfic dedicat a l’origen de la vida i l’evolució de la cèl·lula, que actualment es troba digitalitzat i pot ser consultat en accés obert:
http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/issue/view/17786/showToc
També es pot consultar en accés obert un article que va publicar el 1990 en el volum 41 de Treballs, en què descriu el possible origen simbiòtic d’alguns components de la cèl·lula, un tema en què va treballar des de molt jove i que, malgrat la freda acollida –per no dir contrària— que va rebre en el seu moment, noves tècniques de laboratori han demostrat que Lynn Margulis no anava errada amb la seva hipòtesi:
http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/238119/320379
És notable també la seva tasca com a divulgadora, a través de conferències, articles i llibres.
Amb la mort de Lynn Margulis, la biologia perd una ment innovadora, que va lluitar per defensar les seves idees sobre el paper de la simbiogènesi com a força evolutiva i que va aportar la base biològica a la teoria de la geofisiologia (Gaia) de James Lovelock.
